Resultats

5. Usos educatius de Twitter i metodologia UOC

a) Esquema DAFO tenint en compte les dues vessants en què es basa aquest estudi

Fortaleses ús Twitter – UOC / Factors interns– Espais útils de difusió de les activitats culturals de la UOC, reforça la sensació de “comunitat” entre els estudiants, professors/consultors i administració. – Creació de canals cada cop més específics per atendre les necessitats dels membres de la comunitat UOC (e.g. @UOC_estudiant). – Implicació institucional: les iniciatives neixen de la institució abans que arribi la demanda social. – Augment del nombre de membres de la comunitat UOC usuaris de Twitter

Beneficis ús Twitter – UOC / Factors externs

– Presenta la UOC com a institució molt activa en les xarxes socials.-  Twitter garanteix una presència que avui en dia és fonamental en les xarxes socials. – Possible atracció de nous membres (ampliació seguidors) i posteriorment, estudiants. – Possibilitat d’arribar a amplis sectors de la població i mantenir el contacte amb els ex-alumnes.

Debilitats ús Twitter – UOC

– Poc ús bidireccional, “s’escolta” una sola veu des de la UOC i no sempre les veus dels qui formen la UOC. – Pocs canals presents a la UOC destinats a difondre activitats de recerca i informació sobre propi model formatiu. – Poc ús dels canals existents per plantejar activitats d’aprenentatge col·laboratiu (no s’aprofita el que hi ha per finalitats educatives/ formatives).

Riscos ús Twitter – UOC

– Confusió de canals UOC: hi accedeixen tant comunitat en obert, públic general, com comunitat que té un rol dins la UOC, entre serveis de suport, iniciatives pròpies. – L’elevat volum de piulades generades implica una necessitat de planificar-ne molt acuradament l’organització. – Possible desorientació entre piulades, canals i etiquetes pot portar a abandonar el canal o a un ús passiu limitada a una lectura transversal de piulades generals.

6. Resultats de l’enquesta sobre l’ús de Twitter a la UOC

El total d’enquestes recollides al llarg de 12 dies són 108. A partir de l’anàlisi de les dades de les enquestes podem definir les següents característiques de la població que ha participat: la mitjana d’edat dels enquestats és de 36 anys; la majoria treballen en l’àmbit educatiu i el 72% posseeix un compte a Twitter. Un 97% tenen alguna relació amb la UOC (un 30% d’aquests han explicitat que com a estudiants i el 67% apareix com a “altres”). La forma d’accedir a l’enquesta ha estat a través de les tutores del campus de la UOC, un 52%; a través d’altres companys de la UOC, un 16%, i a través del compte de Twitter @Col_laborACCIO, un 13% (i a través de re-tweets un 9%).

Del total d’enquestats, un 25% ha explicitat ser estudiant del Màster Educació i TIC (e-learning) de la UOC, un 9% ser estudiants d’altres estudis a la UOC i el 66% restant no ha contestat aquesta qüestió. Així podem dir que la població de l’estudi és gent vinculada a la UOC i que la majoria són estudiants del Màster Educació i TIC (e-learning) de la UOC que, al llarg dels seus estudis, acabaran tenint un gran contacte amb les eines 2.0.

a) Ús general de Twitter

Del 72% d’enquestats que tenen compte a Twitter, trobem que hi ha un 27% que fa menys de 6 mesos que el tenen i un 25% que fa entre 1 i 3 anys. De les preguntes sobre quants seguidors tenen els enquestats i a quanta gent segueixen, podem concloure que hi ha una relació molt directa entre ambdues dades, ja que les respostes pels barems donats són molt similars, com pot ser el barem de tenir entre 11 i 50 seguidors i el de seguir entre 11 i 50 persones obtenen un 30% i un 25% respectivament.

La majoria d’enquestats amb compte a Twitter, el visiten cada dia (25%) o més d’un cop al dia (19%). I d’quests percentatges, un 49% del total voldrien utilitzar-ho amb més assiduïtat, i per tant, extrapolant aquesta freqüència d’ús al context de la UOC, podem afirmar que les piulades que es fessin dins d’aquest context serien llegides pels seus usuaris. Aquesta conclusió es recolza en el fet que la principal activitat que realitzen a Twitter les persones enquestades és la de llegir les piulades dels usuaris als que segueixen (87%), seguit de l’enviament de piulades generals (34%) i realitzar RT (retweets) (32%), i que tot aquest ús de Twitter el fan servir en primer lloc per actualitzar-se professionalment (75%). Pel que fa a l’ús d’etiquetes, la qüestió està més repartida, ja que un 31% les utilitza en les seves piulades i un 41% no les utilitza. D’acord amb els objectius d’aquest estudi, una proposta vàlida per millorar seria incentivar l’ús extens d’etiquetes per a que els usuaris de la UOC s’acostumessin a fer-les servir.

Una dada que cal assenyalar és que un 19% de les persones enquestades no coneix l’eina i que un 11% la coneix però no sap com funciona, la majoria (83%) la defineix un canal de comunicació i en menor mesura, un canal d’informació, cosa que coincideix amb els resultats de qui sí té un compte (ús com canal per informar-se i llegir piulades). Entre qui no té compte només un 10% la considera una eina de treball. Un 73% utilitza Facebook, que vol dir que hi ha un bon nombre de persones acostumades a intercanviar dades en una xarxa social, tot i que no cal confondre els dos espais (Velasco, 2011). Aquesta dada ens porta a reflexionar sobre la necessitat de promoure dins la comunitat UOC un ús més global de Twitter però dins de propostes en què la formació/motivació per un ús adequat sigui el primer que cal plantejar. És probable que el fet de conèixer l’eina i saber utilitzar-la depengui del fet que s’hagi utilitzat en altres assignatures UOC o per qüestions no lligades a la UOC (v. Ús educatiu de Twitter).

b) Ús educatiu de Twitter

Dels enquestats, un 49% no ha utilitzat mai Twitter amb finalitats educatives i un 23% sí. D’aquest 23%, un 64% ho ha fet des del rol d’alumne i un 56% des del rol de professor principalment centrat en l’àmbit de l’educació superior (72%) seguit de molt lluny per l’educació secundària (28%). Dels qui no l’han utilitzat mai un 45% considera que pot tenir funcionalitats educatives i a un 46% els sembla útil formar part d’una xarxa per ensenyar-aprendre. Principalment els que han utilitzat Twitter amb funcions didàctiques, l’han fet servir com a sistema per a compartir enllaços d’interès (64%) -curiosament la majoria de qui no l’ha fet servir (92%) considera que pot ser un bon sistema per compartir enllaços-, seguit amb un empat com a sistema de difusió d’informació del centre i com a realització d’activitats d’aprenentatge concretes amb un 32%. Això mostra que l’àmbit de les propostes en les que s’emmarca aquest estudi és l’adequat perquè ja s’han elaborat altres propostes similars i per tant poden tenir cabuda i bona acceptació en aquest ambient: la finalitat amb la que s’utilitzi té un ventall ben ampli de possibilitats, tot i que de moment tenen preferència les activitats orientades a un intercanvi general de dades (compartir enllaços).

A l’hora d’aplicar Twitter en una acció educativa, s’han de tenir en compte els possibles avantatges i els seus inconvenients per tal de sospesar-los i decidir aplicar el seu ús d’una manera o d’una altra. De la totalitat d’enquestats que utilitzen Twitter, se’n pot extreure que els principals avantatges són: fer participativa l’educació, millorar la capacitat de síntesi i de resum, construint una veritable comunitat educativa, això permet seguir fils de conversa sobre un tema concret. Per contra, els inconvenients que li troben són: pot haver-hi una sobreexposició d’informació, la limitació del nombre de caràcters pot dificultar l’expressió d’idees amb claredat i que el llenguatge pot ser massa informació i incorrecte, aspectes doncs sobre els que caldria incidir en qualsevol proposta educativa de Twitter dins la UOC. Els resultats són similars si es té en compte qui no ha utilitzat mai l’eina amb finalitats educatives: l’avantatge principal és que fa participativa la formació (77%) i l’inconvenient, que porta a una sobreexposició de dades (75%). A l’hora de programar les diferents activitats formatives, si es tenen en compte aquests factors es podran crear activitats que fomentin els seus avantatges i disminuir-ne els seus inconvenients.

c) Ús de Twitter en relació amb la UOC

Dels enquestats la gran majoria han format part algun cop de la UOC i principalment han estat alumnes del Màster d’Educació i TIC (e-learning) i, per tant, coneixen la metodologia de treball que es promou dins d’aquesta universitat. D’aquest grup d’enquestats, la meitat coneix o ha fet servir els canals que té la UOC a Twitter i l’altra meitat no els ha fet servir mai o simplement no els coneix, això vol dir que la UOC necessita fer més difusió d’aquests canals per tal que la comunitat educativa en faci ús i s’activin per a generar coneixement compartit.

Els enquestats creuen que la principal finalitat que podria tenir Twitter dins la UOC seria com a sistema de difusió d’informació general de la institució, seguit per un sistema per compartir enllaços d’interès, també com a reforç del sentiment de comunitat UOC i com a aprenentatge col·laboratiu basat en l’intercanvi d’informacions i d’opinions. Alguna de les possibilitats per a fer aquesta activació dels comptes que té la UOC, així com les finalitats que es creuen que pot tenir l’ús de Twitter amb la UOC són les propostes que es presenten en aquest estudi.

Veure resultats complets

6.1. Verificar hipòtesi inicial i justificar propostes

Hem pogut comprovar que la UOC és molt present dins Twitter amb una sèrie de canals que contribueixen a informar els membres de la comunitat UOC sobre un gran nombre d’iniciatives. Tot i que la UOC aprofita els usos més innovadors en matèria de web 2.0 amb eines com Twitter de cara a fomentar la comunicació corporativa i la informació entre un públic molt ampli, promou encara una comunicació massa unidireccional (institució → usuaris), que limita l’intercanvi de dades per generar coneixement compartit, i -com manifesten els resultats- encara no aplica l’eina amb finalitats educatives, tret d’alguna assignatura en què consultors concrets decideixen incorporar-ho a la seva pràctica educativa. Sembla doncs necessari implicar més els membres de la comunitat (estudiants i personal docent) a través d’un ús adequat d’etiquetes i amb canals que integrin aspectes formatius (per exemple, publicacions, biblioteca, recursos, materials).

D’acord amb diversos estudis, sembla assumit que Twitter permet potenciar i afavorir el treball col·laboratiu a nivell universitari si es plantegen determinades activitats amb una metodologia constructivista i col·laborativa. La metodologia d’ensenyament-aprenentatge de la UOC és adequada per fomentar el treball col·laboratiu perquè es basa en la cooperació entesa com “procés social de construcció” en el que els coneixements individuals se sumen per a obtenir un projecte comú. En aquest sentit, Twitter pot representar un element d’innovació a la UOC, fomentant l’intercanvi de coneixement de forma més ràpida i intuïtiva per mitjà dels textos breus de les piulades, dins d’un espai transversal a diverses assignatures.