Justificació

2. Justificació, fonamentació teòrica i treball de camp

a) Fonamentació teòrica on es mostra la utilitat de Twitter en l’educació superior

Diversos estudis (Wheeler, 2009 i 2010; Fornara, 2010; Reinhardt, Wheeler & Ebner, 2010, Rankin, 2009, Grosseck i Holotescu, 2008; Parry, 2008; Barret, 2008), basats en experiències didàctiques col·laboratives a nivell universitari i escolar amb Twitter, demostren que si aquesta eina s’utilitza aprofitant al màxim les seves característiques principals pot aportar innovació en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquestes característiques que un professor amb ganes d’innovar pot utilitzar per plantejar activitats d’aprenentatge col·laboratiu se solen identificar amb el fet que: a) és una eina tecnològica creada per connectar persones amb interessos similars, és a dir, per crear xarxes; b) està basada en un intercanvi de missatges breus, sintètics; c) s’hi pot accedir des de múltiples canals i des de diversos dispositius, sense necessitat d’estar davant de l’ordinador per saber “què passa” dins la classe en un moment donat.

Si bé cal una primera adequació per part de l’alumnat (Suarez, 2007, Rankin, 2009, Smith & Rankin, 2009) perquè s’acostumi al canal i, sobretot, per evitar els riscos de confusió o de pèrdua dins del flux de piulades, la major part dels estudis demostren que aquesta adequació o acceptació s’obté en poc temps, ja que els estudiants (sobretot adolescents), estan acostumats a comunicar-se via xarxes socials (Fornara, 2010). En general, sembla que Twitter afavoreix un aprenentatge informal, essencialment col·laboratiu, donat que el coneixement es va construint a partir de les piulades sobre un tema (redacció conjunta, intercanvi de referències, resum d’idees bàsiques) o sobre la pràctica de la síntesi i de l’argumentació respecte a altres piulades (activitats més explorades). Aquest tipus d’activitats dutes a terme amb Twitter en la universitat, tant en cursos d’història (Rankin, 2009) com d’ensenyament d’una llengua (Fornara, 2010), demostren que amb una adequada metodologia l’eina pot ser útil en aquest context.

b) Justificació de la tria de dues vessants relacionades

Per què considerem la vessant UOC dins Twitter, centrada en analitzar l’ús que fa actualment la UOC dels seus comptes de Twitter? Perquè, tractant-se d’una “universitat en línia nascuda a partir de la societat del coneixement” que té com a missió “proporcionar a les persones una educació i un aprenentatge de llarga durada”, centrat en l’estudiant, flexible, interactiu, accessible i col·laboratiu (UOC)[1], és el marc on es podrien aprofitar els principals avantatges de Twitter. Ens interessa aquí analitzar de quina manera els canals existents potencien o no les relacions entre els membres de la institució i la circulació de coneixement, per poder realitzar propostes de millora.

Actualment, qualsevol bona campanya de màrqueting inclou posicionar la institució a Internet, això inclou estar present a les xarxes socials. Si es té en compte que s’està parlant d’una organització referent en formació virtual, no n’hi ha prou en ser present sinó que cal ser també referent en l’àmbit de les xarxes socials. Twitter és una “red social basada en la promoción de los contenidos a través de su difusión y viralidad ilimitada” (Velasco, 2011). Aquesta característica en fa una eina primordial a l’hora de posicionar la marca en la Xarxa i difondre múltiples continguts a través d’ella arribant a un gran nombre de persones, empreses, institucions. En efecte, des de la seva aparició, al 2006, Twitter ha aconseguit 2 milions d’usuaris (Randall, 2011), el que vol dir que amb una adequada gestió de continguts i, sobretot, un increment i manteniment de la xarxa de seguidors (Barrett, 2008), és possible per qualsevol organització arribar a destacar entre un nombre potencialment alt de clients i mantenir la seva fidelitat, objectius que comparteix amb Facebook (Velasco, 2011). Una altra característica important de Twitter, segons Barret (2008) i Parry (2008), és també la de generar un diàleg constant, que en aquest context, amb un tipus de missatges “etiquetats” en funció de grups i temes d’interès relacionats amb la pròpia activitat. Això pot permetre a una institució establir una comunicació bidireccional amb el seus seguidors, potenciant l’intercanvi de coneixement.

D’acord amb les dades publicades en la pàgina “LaUOCentresminuts”, aquesta universitat té més de 56.787 estudiants apuntats als seus cursos, 46.612 dels quals estan matriculats en estudis reconeguts oficialment, i disposa de 234 professors i 2.804 docents col·laboradors. A més, ha creat una comunitat basada en la xarxa de més de 200.000 estudiants, graduats, professors, investigadors i col·laboradors a més de 87 països. La UOC també compta amb 125 empreses que formen part de la xarxa d’empreses associades de la universitat i ha signat més de 600 acords amb universitats, institucions i empreses de tot el món. Pel que fa a la seva presència a les xarxes socials cal assenyalar que el canal YouTube de la UOC té més 563.013 visualitzacions, que les seves galeries de fotografies de Flickr reben més de 44.000 visites al mes i, sobre tot, que té 4.389 seguidors a Facebook i 3.610 seguidors a Twitter.

Dins de Twitter, s’han identificat 17 microcanals (v. llista microcanals a l’annex) i 2 llistes,  @UOC_Universitat/uoc, amb els comptes a Twitter de la UOC, i @UOC_Universitat/professorat, amb comptes de personal docent i investigadors de la universitat. Tots els canals tenen piulades dintre les darreres 48 hores, tot i que hi ha diferències en els ritmes de cada canal. A partir d’una anàlisi de cada un d’aquests canals és possible afirmar que aquest és un espai essencial per la comunicació corporativa i el reforçament de la comunitat. Segons les dades sobre la comunitat UOC citades anteriorment, veiem que la UOC està invertint molt en crear una comunitat referent per una formació innovadora de llarga durada i un instrument ideal per fer-ho és Twitter. De l’anàlisi dels seus canals a Twitter, veiem però que aquesta vessant necessita seguir treballant-se per millorar la seva dinamització. Una bona manera que la UOC esdevingui referent dins Twitter seria incorporant en la difusió de missatges a través de Twitter (en obert, fora del campus) la forma que té d’entendre l’aprenentatge: accessible, col·laboratiu i centrat en l’estudiant. Per això la línia de recerca  UOC dins Twitter d’aquest estudi està encaminada a realitzar una proposta per a que la UOC incorpori, als seus comptes corporatius, un ús més educatiu que fomenti l’aprenentatge i l’intercanvi de coneixement, enlloc de limitar-se a un ús merament informatiu o comunicatiu.

Per què considerem la vessant Twitter dins la UOC? Perquè la UOC, sent una universitat basada en metodologies d’ensenyament-aprenentatge amb un ús intensiu de les TIC, flexibles, centrades en l’estudiant i col·laboratives, cerca constantment nous mètodes per innovar i plantejar propostes d’ensenyament que responguin per quan sigui possible a un ús intensiu de la Xarxa i de les eines 2.0. Twitter presenta en aquest sentit un desafiament per la UOC. Cal veure però quins són els beneficis i els riscos que pot presentar Twitter com a eina d’aprenentatge col·laboratiu dins la UOC.

Hem vist que la UOC és present dins Twitter però no podem dir que es doni aquesta presència a la inversa en igual mesura (v. resultats enquesta sobre usos educatius de Twitter a la UOC). La justificació de la tria d’aquesta segona vessant rau doncs en la voluntat de reforçar l’ús educatiu i comunicatiu de Twitter dins dels espais dedicats a l’aprenentatge i l’intercanvi entre tots els membres que formen la UOC.

c) Justificació creació d’enquestes com a treball de camp

La nostra proposta d’activació del coneixement compartit dins la UOC i a través de Twitter es basa en una anàlisi prèvia de diferents dades. L’anàlisi dels comptes de la UOC a Twitter ens permetrà establir un primer quadre dels beneficis i riscos que comporta per a la UOC l’ús de l’eina amb finalitats de suport i educatives. Tanmateix, aquestes dades no són suficients si no van acompanyades d’altres dades quantitatives i qualitatives sobre l’ús efectiu que fan els membres de la comunitat UOC a Twitter i, en concret, dels espais UOC dins d’aquesta xarxa social. Qualsevol proposta d’innovació en una institució ha de tenir en compte les persones que en formen part ja que cal construir una visió de conjunt[2], en aquest cas de la comunitat de membres de la UOC, en particular dels estudiants i dels professors implicats en processos d’ensenyament-aprenentatge. La realització i distribució d’un qüestionari amb preguntes sobre l’ús general de Twitter i les actituds en front d’un possible ús educatiu dins la UOC ens ha permès aportar més arguments per a justificar les propostes d’innovació i millora de forma més eficaç.


[1] “Les 12 raons principals per les quals els estudiants trien la UOC” http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/coneix_la_uoc/argumentari/index.html

[2] Coincidim amb Forster i Hewson (1998) en el fet que “universities need to develop from a set of collective beliefs towards a collective aspiration if they are to be supportive of desired results. […] There is need for a collective institutional vision with […] sound commitment to the enhancement of flexible learning”.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: